Malla de fibra de vidre per a la impermeabilització: on va i com triar el pes

Primer aclarim la idea errònia més comuna: la malla no és un material impermeabilitzant. No atura l'aigua; la membrana —el recobriment aplicat amb líquid o la capa impermeable de ciment— és el que segella. El que fa la malla és actuar com a esquelet de reforç dins d'aquesta membrana: distribueix l'estrès, redueix els petits moviments del substrat i manté unit un recobriment propens a esquerdar-se com una sola pell contínua. El rendiment de protecció del sistema encara prové de la química de la membrana i del seu gruix; la malla determina si aquesta membrana sobreviu al moviment o es divideix al llarg d'ell.

És per això que "només cal utilitzar malla" no és una especificació. La malla ha de ser compatible amb la membrana, prou gruixuda per al servei i correctament incrustada; les tres coses, o no aporta res.

La pràctica consistent en guies i sistemes és incrustar la malla dins de la membrana, no col·locar-la a sobre o a sota. La seqüència de treball per a sistemes aplicats amb líquid:

1. Imprimeu o apliqueu la primera capa (base)del material impermeabilitzant sobre el substrat preparat.
2. Col·loqueu la malla a la primera capa humidamentre encara està humida, pressionant-la fins que quedi plana i eliminant les bombolles d'aire perquè el recobriment penetri a través de la malla; la malla ha d'estar completament humida, sense vores flotants.
3. Cobrir completament amb la capa superior, de manera que la malla queda completament tancada dins de la membrana: no hi ha malla visible, ni arrugues, ni punts secs.

Una capa de malla que es deixa exposada o seca sota una capa que no la pot agafar es delaminarà o es canalitzarà; el punt clau és l'entrepà. La mateixa lògica s'aplica als morters d'impermeabilització cimentosos, on la malla s'incrusta al mig de la capa de revestiment.

El pes en grams per metre quadrat és el principal paràmetre d'especificació. Tracteu els números com a pràctica habitual de la indústria, no com un estàndard: el pes correcte sempre segueix el sistema de membrana i el trànsit que rebrà la superfície.

La mida de la malla importa juntament amb el pes: les obertures més gruixudes (de 8 × 8 a 10 × 10 mm) permeten que els recobriments gruixuts penetrin completament; les reixetes més fines (al voltant de 5 × 5 mm) són adequades per a capes més primes i acabats més suaus.

Pel que fa a l'escala, la línia de malla flexible de Ruifiber cobreix entre 30 i 600 g/m² en total (amplades de 500 a 2400 mm, en temperaments tous/estàndard/durs), amb models publicats de 75 a 160 g/m²; les bandes estàndard i de sostre anteriors es troben perfectament dins del rang publicat.

Un exemple pràctic: reforma de balcons

Pren la decisió de recobrir un balcó de formigó amb una pasta impermeabilitzant de ciment de dos components. El substrat és estable, però la vora de la llosa, el desguàs i la unió de la paret es mouen, i la superfície acabada rebrà trànsit de vianants.

La banda de pes apunta al rang de teulada/trànsit (que se sol citar entre 120 i 160 g/m²) perquè l'impacte i el moviment tèrmic, no només l'aigua, són els que influeixen en l'especificació. Una malla d'uns 5 × 5 mm s'adapta a la viscositat de la pasta i dóna a la capa superior prou contacte. L'ordre d'instal·lació és exactament com es descriu a l'entrepà: imprimar, col·locar la malla a la primera capa humida amb solapaments de 100 mm a cada junta i, a continuació, detallar les tires (una banda addicional de malla fins a la unió de la paret, al voltant del desguàs, embolicada sobre la vora de la llosa) abans que la capa superior ho cobreixi tot.

Funcionarà amb el teu recobriment?

La química decideix la combinació. Els recobriments impermeabilitzants de ciment i ciment modificat amb polímer són alcalins, que és exactament l'entorn per al qual està construïda la malla de fibra de vidre resistent als àlcalis amb un recobriment de polímer: la combinació és natural i àmpliament utilitzada.

Les membranes líquides de poliuretà i acrílic són una història diferent: no són a base de ciment, de manera que l'atac àlcali no és el problema, sinó la humitat. El recobriment ha de penetrar i encapsular completament la malla perquè el reforç s'hi enganxi, per la qual cosa la compatibilitat i una petita zona de prova abans de l'aplicació a gran escala són les mesures sensates.

Una altra nota química: el recobriment de copolímer acrílic de la malla és el que protegeix el vidre de l'alcalinitat i uneix el laminat; el contingut del recobriment és un element quantificat de la fitxa tècnica (Ruifiber publica un contingut de resina superior al 18% a la seva especificació de malla). La qualitat del recobriment, no només el tipus de vidre, decideix com envelleix la malla dins de la membrana.

Punts d'instal·lació que decideixen el resultat

• Superposició d'almenys 100 mm(unes 10 cm) entre les seccions de malla —una pràctica habitual a la indústria— de manera que el reforç sigui continu en lloc de trencar-se a la junta.
• Reforça els detallsLes cantonades internes i externes, les penetracions de canonades i els desguassos reben tires de malla addicionals, amb revolts a les unions de parets i parapets: aquests són els punts exactes on la membrana s'esquerdaria primer.
• Comença des d'un substrat net, sòlid i pla— sense aigua estancada, oli ni material solt sota la primera capa.
• Col·locar sobre humit, no sobre sec— premeu la malla plana i expulseu l'aire perquè el recobriment embolcalli tots els fils; les arrugues i la malla exposada són els símptomes visibles de saltar-se això.
• Fer una pont sobre les esquerdes existents correctament— obrir l'esquerda en forma de V, omplir-la amb segellador i després incrustar-hi una malla; la malla col·locada directament sobre una esquerda activa transfereix l'esquerda a la superfície.

Malla de vidre o de polièster?

Les malles de reforç estan disponibles en vidre i polièster, i l'elecció segueix el perfil de moviment: la fibra de vidre és rígida i resistent als àlcalis, cosa que s'adapta als sistemes basats en ciment on l'estabilitat dimensional és important; el polièster és més flexible i s'adapta a un moviment del substrat més gran, cosa que s'adapta a escenaris bituminosos i d'alta deformació, a costa d'una menor rigidesa. Per als sistemes d'aplicació líquida i cimentosos que es tracten en aquesta guia, la malla de vidre resistent als àlcalis és l'opció per defecte.

Una nota de manipulació que s'aplica a tots dos: els rotlles de malla s'han d'emmagatzemar en sec i plans, i les vores tallades d'una malla teixida amb gasa mantenen la seva quadrícula sense desfer-se; val la pena comprovar aquesta estabilitat del teixit en una mostra abans de fer una comanda gran.

Què preguntar al vostre proveïdor de malla

1. Informe de la prova d'envelliment alcalin— retenció de la resistència a la tracció després d'una exposició alcalina de 28 dies. Demaneu l'informe, no la declaració.
2. Tipus i contingut de recobriment— química del copolímer acrílic i un nivell de contingut declarat (≥18% del pes de la malla).
3. Pes, mida de malla i amplada— adaptat al sistema de membranes i a les àrees d'abast.
4. Teixir i temperar— el teixit de gasa manté la geometria de la malla quan es talla; tremp suau/estàndard/dur per combinar amb la capa.

Preguntes freqüents

Reforça on es mou

Trieu el pes per a la zona i el trànsit, col·loqueu-lo al centre humit del sistema, respecteu les superposicions i els detalls.